LABORDETA, UN POLÍTIC EXEMPLAR

Diumenge passat, la llum del dia ens despertava amb la trista notícia de la mort de José Antonio Labordeta, que es va produir eixa mateixa matinada, a causa d'un maleït càncer que ha acabat guanyant-li la partida. S'apagava, per tant, la veu del poble aragonés, eixe poble a vegades oblidat i unes altres poc considerat, i que tan important ha sigut històricament, entre altres, per al poble valencià.

Poeta, cantautor, escriptor, presentador i polític. Eixa era la carta de presentació d'este «maño» polifacètic que va versar, cantar i escriure en pro de la llibertat i de les seues arrels, en contra d'un règim del qual es va sentir sempre torturat i presoner; amb l'esperança, tal com va escriure ell mateix, que «Habrá un día en que todos / Al levantar la vista / Veremos una tierra / Que ponga libertad». Un home que, motxilla a l'esquena, ens va mostrar la diversitat dels diferents pobles d’Espanya, els costums socials, els estils de vida, els monuments paisatgístics, les manifestacions folclòriques i, per descomptat, les infinites opcions gastronòmiques. En definitiva, l'Espanya de la multiculturalitat i de la plurinacionalitat que molts coneixem i que altres es neguen a reconéixer.

Com a polític, era un home simpàtic, diputat de la Chunta Aragonesista entre 2000 i 2008, que destacava d'entre la resta de companys i rivals polítics. Un home sense corbata i sense complexos, que va intervenir al Congrés dels Diputats amb veu alta i clara. Una persona que parlava d'una terra anomenada Aragó, que fonamentava el seu debat polític en els problemes que patia la ciutadania a peu de carrer, que clamava per la llibertat de dones i homes des d'un punt de vista purament social. Un republicà d’esquerres que denunciava les injustícies de la història de l'Espanya de la dictadura perquè no es tornaren a repetir la repressió i la barbàrie que tant van marcar la seua vida. I, qui no recorda aquell dia? Quan no va tenir cap problema a l'hora d'enviar a un lloc prou escatològic a aquells diputats del PP que li impedien exercir el seu torn de paraula al Congrés i que, a més, tenien el poc trellat d'increpar-lo amb al·lusions provocadores al seu magnífic programa Un país en la mochila.

Quina llàstima! En resum, un polític exemplar, una persona sense aspiracions mediàtiques ni econòmiques, que simplement somiava un món més just i que aquell utòpic món començava a la seua terra, Aragó. Un exemple ben clar a seguir per formacions polítiques com la nostra, perquè fonamentava els seus ideals des de l'eix més bàsic de la societat, les persones, i ho feia des de la terra on va nàixer.

Hui, esta trista i plujosa vesprada de dilluns és, irònicament, un marc perfecte per acomiadar entre llàgrimes José Antonio Labordeta. El seu fèretre no desfilarà pels carrers de Saragossa, ni hi haurà cap funeral ni cap acte públic, però les seues cendres volaran lliures pels Pirineus, aquell lloc que tant estimava. Per això, la seua capella ardent reflectix exactament com era aquell home: senzill, com el seu taüt, i aragonés, com la senyera que el cobria.

Miquel Campello i Sanxis
BLOC-Compromís per Petrer