El dret a l’habitatge és un dret fonamental que tenim les persones i es troba recollit en l’article 47 de la constitució espanyola, en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i en l’article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
A conseqüència de la situació de crisi econòmica i l’augment de la desocupació, moltes famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques, com ara mantenir la vivenda, i acaben sent víctimes de les execucions hipotecàries. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l’Estat Espanyol s’hauran realitzat prop de 300.000 execucions hipotecàries, i les previsions pel 2012 estimen la xifra en 500.000. A part de la pèrdua de la casa, moltes persones també veuen com les entitats bancàries els demanden, iniciant-se així el procés d’execució hipotecària fins la subhasta de l’immoble. Si esta queda deserta –cosa que succeeix en el 90% dels casos-, l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i segueix reclamant als antics propietaris el pagament del deute restant, a més dels interessos i les costes judicials, a través de l’embargament de nòmines, comptes, etc., així com l’embargament als avaladors. A part de perdre la llar, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que els espenta a l’exclusió social i l’economia submergida.
Des del nostre punt de vista, la legislació espanyola que permet que les entitats financeres s’adjudiquen vivendes pel 50% del valor de la taxació, no només és injusta, sinó que no es dóna a les legislacions d’altres països. En un estat social i democràtic de dret, és inadmissible que totes les conseqüències de la crisi hagen de recaure sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari, mentre que les entitats financeres, en bona mesura responsables de la crisi, reben ajudes milionàries de diners públics sense assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant importants beneficis anuals. A pesar de tractar-se d’una normativa de competència estatal, les dramàtiques conseqüències es reflecteixen en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments on s’apropen les persones afectades en busca d’ajuda. L’administració local resulta doblement perjudicada: per una banda es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans i ciutadanes i, per l’altra, reben totes les peticions d’ajuda de les famílies empobrides en un context de plena crisi, quan els recursos són encara més escassos als consistoris. No obstant això, hauria de ser voluntat de qualsevol consistori emprendre totes aquelles accions dirigides a garantir el dret fonamental a una vivenda digna i a evitar les greus conseqüències socials a causa de les execucions hipotecàries.
Per totes estes raons, des del BLOC-Compromís per Petrer pensem que el nostre ajuntament ha de sol·licitar al govern de l’Estat Espanyol que inicie els tràmits necessaris per a modificar la regulació hipotecària per tal d’incorporar la figura de la dació en pagament, de manera que en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal i com succeeix en altres països de la Unió Europea i als Estats Units. També cal instar el govern de l’estat l'aplicació de mesures per a paralitzar els desallotjaments en els casos de persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària, mentre es tramita la modificació de la regulació hipotecària. I per últim, s'han d'estudiar possibles mesures a nivell municipal que eviten el desallotjament per motius econòmics i en els casos que no siga possible, vetlar pel reallotjament digne de les famílies afectades.
BLOC-Compromís per Petrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada